Terapies individuals--> Personalitat

Descripció

Cada individu té uns patrons característics de percepció i de relació amb les altres persones i situacions (trets personals), o dit d'una altra manera, tota la gent tendeix a enfrontar-se a les situacions estressants amb un estil individual però repetitiu. Per exemple, algunes persones tendeixen a respondre sempre a una situació problemàtica buscant l'ajuda de d'altres. D'altres sempre assumeixen que poden manejar els problemes per si mateixes. Algunes persones minimitzen els problemes, d'altres els exageren. Encara que la gent tendeix a respondre sempre de la mateixa manera a una situació difícil, la majoria és propensa a intentar un altre camí si la primera resposta és ineficaç. En contrast, les persones amb trastorns de la personalitat són tan rígides que no poden adaptar-se a la realitat, la qual cosa debilita la seva capacitat operacional.

Definició

La personalitat sol definir-se com la totalitat dels trets emocionals i conductuals que caracteritzen a una persona en la seva vida diària i en condicions normals. Els trets de personalitat són relativament estables i predicibles. Existeixen variants d'aquests trets de caràcter que van més enllà dels que normalment presenten la majoria de les persones. Quan aquests trets de personalitat són inflexibles i desadaptatius i causen un deteriorament o malestar subjectiu significatiu en la persona i les seves relacions arriben a constituir un trastorn de personalitat.

Els trastorns de personalitat s'agrupen en tres grups segons el DSM-IV TR:

Grup A, estranys o excèntrics: Trastorn Paranoide, Esquizoide i Esquizotípic.

Grup B, teatrals o impulsius: Trastorn Histriònic, Límit, Antisocial i Narcisista.

Grup C, ansiosos o temorosos: Trastorn per Evitació, per Dependència o Obsessiu-Compulsiu.

Diagnóstic

Tractament

El principal tractament d'aquests problemes és el psicològic, la psicoteràpia. Això és completament normal ja que l'afectat és la personalitat per si mateix, per la qual cosa es requereix una profunda anàlisi de l'individu, de la seva forma de procedir, de relacionar-se amb els altres i amb si mateix, de la seva manera de pensar, etc. Una vegada realitzada aquesta anàlisi, caldrà establir una sèrie d'objectius de conformitat amb el pacient, objectius que realment configuraran un "compromís de canvi", una forma de comportar-se diferent a l'habitual, que estava portant problemes. Això no significa que hagi que canviar de personalitat perquè el subjecte sempre serà el mateix, només millorarà en aquelles coses amb les que tampoc no té per què identificar-se. Per exemple, l'individu tímid haurà de combatre la seva timidesa, i el suspicaç la seva desconfiança.

Els fàrmacs poden ser d'ajuda en alguns casos, però lamentablement la seva eficàcia és més aviat modesta. Serveixen com un "alleujament simptomàtic" (per exemple, per als símptomes d'ansietat, depressió, impulsivitat...) però realment, com no pot ser de cap altra forma, no afecten la personalitat. No existeixen pastilles per a la suspicàcia, la timidesa, la necessitat afectiva, la baixa autoestima, els sentiments d'inferioritat, etc. En qualsevol cas, serà el psiquiatre l'encarregat del tractament farmacològic d'aquestes persones