Teràpia familiar--> Famílies

Descripció

Els éssers humans som éssers relacionals, és a dir, només podem entendre'ns en relació amb els altres, i el principal lloc on aprenem a fer-ho és la família. Sota la premissa que no som éssers aïllats i que el nostre entorn ens afecta i condiciona, la teràpia familiar va començar a desenvolupar-se als Estats Units en la dècada dels cinquanta després que grups de psicòlegs i psiquiatres comencessin a treballar amb les famílies dels pacients afectats per diferents trastorns i comprovessin els bons resultats. Aquest tipus de tractament va arribar a Europa en els anys setanta, i deu anys després a Espanya, on ha anat creixent fins a convertir-se en un model de referència. La base d'aquest tipus de teràpia sosté que tractar de forma aïllada un pacient sense tenir en compte el seu entorn sovint resulta infructuós, perquè al voltant d'aquesta persona es donen una sèrie de situacions i factors, entre els quals destaca la família, que influeixen en el manteniment, millora o empitjorament del problema inicial.

L'enfocament sistèmic constitueix la base teòrica de tota teràpia familiar i des d'aquest marc entenem que la família és un sistema i que per tant, els membres que el componen estan interrelacionats: quan un d'ells té un problema o símptoma, els altres també sofreixen les conseqüències i poden col·laborar en la solució. Es tracta doncs, d'un enfocament relacional i per això en la teràpia familiar es treballa junt amb la família per resoldre tant conflictes familiars, relacionals, com problemes, trastorns o conflictes d'un dels membres de la família. Sempre que afecta tots, tots poden col·laborar en la solució.