Terapies individuals--> Ansietat--> Fòbies

Descripció

Les fòbies representen el trastorn d'ansietat més freqüent i es calcula que d'un 10 al 11% de la població sofreix algun tipus de fòbia. És més freqüent en dones i les més comunes es produeixen cap a animals, ambientals i situacionals. La fòbia específica és més freqüent que la fòbia social i ambdós trastorns són més comuns en dones. És freqüent que es presentin associades la fòbia social, fòbies específiques i agorafòbia, a més s'acompanyen de baixa autoestima i tendència a presentar por davant les crítiques.

Definició

La fòbia és una por intensa, desproporcionat, irracional, fora de control voluntari davant un objecte, activitat o situació temuda, que provoca una evitació constant del. Tant la presència com l'anticipació de l'entitat fòbica produeix malestar intens en la persona afectada, que reconeix que és afectació és excessiva.

Diagnóstic

PAUTES DIAGNÒSTIQUES DE LES FÒBIES SEGONS EL DSM-IV

A . Temor acusat i persistent que és excessiu o irracional, desencadenat per la presència o anticipació d'un objecte o situació específica.

B. L'exposició a l'estímul fòbic provoca gairebé invariablement una resposta immediata d'ansietat, que pot prendre la forma d'una crisi d'angoixa situacional o més o menys relacionada amb una situació determinada..

C . La persona reconeix que aquesta por és excessiu o irracional.

D . La/s situació/és fòbica/s s'evita/n o se suporta/n a costa d'una intensa ansietat o malestar.

I . Els comportaments d'evitació, l'anticipació ansiosa, o el malestar provocats per la/s situació/és temudes interfereixen acusadament amb la rutina normal de la persona, amb les relacions laborals, acadèmiques o socials, o bé provoquen un malestar clínicament significatiu.

F. En menors de 18 anys la durada dels símptomes ha de ser de 6 mesos com a mínim.

G. L'ansietat, les crisis d'angoixa o els comportaments d'evitació fòbica associats a objectes o situacions específics no poden explicar-se millor per la presència d'altre trastorn mental, per exemple, obsessiu-compulsiu, estrès posttraumàtic, ansietat per separació, fòbia social, angoixa amb agorafòbia o agorafòbia sense trastorn d'angoixa.

Tractament

El tractament pot incloure la farmacoteràpia i la psicoteràpia. El fàrmac d'elecció és un antidepressiu (paroxetina o algun IMAO com la fenelcina). La psicoteràpia més efectiva és la cognitiu-conductual (*TCC).